EJERCICIOS PARA APRENDER A TOCAR EL ARPA (PARTE 01)

HIPOCRESIA DEL JUDES.

Els catalans saben que els Jordis, son civils innocents de tota violència i, tot i així, fa 37 dies que malviuen a la presó per les seves idees.

ALGUNS, com ICETA, PSC i PSOE, procuren no treure "el tema" i amb la boca petita diuen que “no els agrada”, tot seguit, apel·len  a la concòrdia, intentant fer veure que no passa res. És la pitjor hipocresia del Judes.

ALGUNS, com Albiol i Arrimadas, PP i Cs, son botxins intel·lectuals que justifiquen la manca de democràcia que suposa arbitrarietat que dona el poder a fi de reconquistar el statu quo precedent, amb un nacionalisme espanyol violent i excloent.

NINGÚ parla del mutisme per part del govern de l’Estat, davant la voluntat d’un referèndum democràtic que hagués resolt tot el conflicte. Intenten normalitzar el fet de tenir-los empresonats i els partits nacionalistes espanyols estan guanyant la batalla amb la prepotència i el poder imperialista que els dona la diferència matemàtica de vots a tot l’estat espanyol.

La manipulació dels fets podrà enganyar al poble espanyol, que ho veu de lluny, però els que vivim a Catalunya no podrem al·legar desconeixement. Hem viscut, clar i català, els fets pels quals empresonen a persones innocents com els Jordis, per defensar idees.

Aquells catalans que justifiquen la violència perpetrada a Catalunya, des de la ocupació dels policies, la intervenció econòmica, el segrest de les Institucions, la violència a les urnes, fins empresonament del Govern i dels Jordis, son els que es diuen defensors de la democràcia i incendien els ànims pacífics dels catalans que volem ser escoltats i respectats. Aquí, a Catalunya, no només son imperialistes interessats sinó uns hipòcrites traïdors.   

Que el PSC, PP i Cs, amb Iceta, Arrimadas i Albiol, no admetin ni prenguin accions contra la gravetat de la situació i la manca de respecte a la democràcia, no te qualificatiu.

Cada tertulià, en cada article de premsa, radio, televisió o Internet, la primera i l'última frase hauria de ser recordant que  els dos jordis són innocents i continuen a la presó. Els presos politics i els Jordis,  son un crim a la democràcia.

Núria Ferrer Alonso

CATALANA AMB PARENTS DE TOTES BANDES.

Sóc una de tantes catalanes, amb parents de totes bandes, que s’ha convertit en independentista. No nego que hi hagi un cert punt de sentimentalisme, situacions que t’exclouen d’un col·lectiu i d’altres en les quals t’identifiques degut a circumstàncies sobrevingudes.

Tampoc nego que hi hagi un molt de reacció davant les vivències quotidianes de menyspreu  o acusacions de victimisme cap a un determinat col·lectiu de persones que viuen a Catalunya. En aquest punt, el sentiment de complicitat i solidaritat, prenen força.

També és cert que les grans contradiccions dels que ens governen a Espanya, amenaçant, prohibint el referèndum, atacant amb violència les urnes i empresonant a líders socials i o possiblement membres del govern català, han aconseguit l’efecte contrari a les seves intencions i, per tant, han solidificat, molt més que altra cosa, aquesta identitat catalana.  

Contradiccions com per exemple, que es menysprea la nostra llengua i, en canvi, li donen tanta importància que inclús els preocupa que els nens estiguin “adoctrinats” perquè parlen català. Que jo sàpiga, Rajoy i Pablo Iglesias parlen la mateixa llengua castellana, en canvi, son hores lluny un de l’altre.

No s’entén que no ens deixin marxar, prohibint el referèndum i negant el diàleg respecte de l’assumpte però, en canvi, durant més de set anys, sobretot des de la fallida de l’Estatut d’Autonomia, han fet el sord i el cec davant l’evidència de les manifestacions massives respecte el dret a l’autodeterminació.

No s’entén que es negui el problema català mentre que envaeixen de policies la terra catalana, es retiren urnes dels col·legits, usant la violència, per anunciar tot seguit que el Referèndum no ha existit, i tot seguit, dient que no oferia garanties...conya, si no ha existit, perquè la policia? Perquè garanties?

Amb els anys que tinc, mai m’hagués imaginat que s’obriria una escletxa de llum cap a la República Catalana per la via pacífica i els polítics actuants ho han aconseguit. Obrir l’escletxa de llum no és poca cosa, arribarem al final o no, qui ho sap, però de moment, hem avançat més que mai. Per ell mateix és un èxit. Els felicito perquè han posat els altaveus del conflicte català davant el món i han destapat la cara als que, en nom de la democràcia, actuen amb l’absolutisme més radical.

Però, la pressa i el pessimisme ens pot fer perdre tot el que hem guanyat. Han estat molt valents però hi ha moments que s’ha d’acceptar una derrota per poder guanyar més tard. I crec que ara és el moment d’admetre que les coses no pinten be.

Celebro que el govern català faci els possibles perquè no els empresonin i no provocar una revolta violenta d’uns catalans a uns altres, cosa que el PP, Cs i PSOE PSC voldrien. Tot per no permetre un Referèndum amb l’excusa que la Constitució Espanyola, en l’article 2 de la Constitució obliga a la indivisibilitat del territori Espanyol.

En realitat, és aquest article que contradiu de manera flagrant el dret dels pobles a l’autodeterminació expressat pel Tribunal Internacional de la Haia, declarant que ...”Quan hi ha contradicció d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona i declaren que, en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels Ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.   

Rajoy i companyia no es tirarà enrere sinó és que la UE o altres poders considerin aquesta contradicció. És per això  que es requereixen portes obertes al món del que estan maquinant el govern Espanyol, el PP, PSOE i altres poders com ho és el de determinats Mitjans de comunicació Espanyols.

Celebro que se’n vagi a Brucel·les per poder defensar el que està passant, amb la llibertat que li pot donar l’anonimat, de moment, en aquest país i per fer entendre al món que estem intervinguts econòmicament, ocupats policialment, coaccionats per les amenaces al nostre teixit empresarial i empresonats per les idees i, ara, amb el 155, la dissolució de les Institucions Catalanes, el Govern legítim sorgit d’unes eleccions lícites, l’empresonament dels Jordis, ara ja fa quinze dies, el possible empresonament dels líders polítics, la dissolució de les Institucions Catalanes i encara fan veure que ens ho inventem, que som nosaltres els que hem estat enganyats pel Puigdemón.

L’únic engany que existeix és el fet que, com el Puigdemón, el poble català es creia que vivíem en una democràcia on les idees es podien aplicar si hi havia el cas de majories, tant parlamentàries com les populars, sense titllar-nos de populistes, arma per cert, del tot efectiva, tal i com es pot veure amb Podemos, en tots els racons d’Espanya.

I, tot això,  per no acollir-nos a la unitat forçada d’Espanya, al nostre favor i ara, una gran majoria de catalans també, resistiran el 155 amb més força encara, costi el que costi... No deien dels catalans que va a la pela? Doncs ara es veurà. Estem disposats a perdre-ho tot, menys la vida i menys la presó. Però, ara estem a camí del reconeixement del món democràtic, la ONU i el Tribunal Internacional de la Haia, ens empara i no podem defallir. 
NURIA FERRER ALONSO

UNA CATALANA NORMAL.

UNA CATALANA, NORMAL

Em deia ma mare: Compta fins a deu, abans d’insultar ningú, i compto...

1.       Creuen que només ens mou “el diner” però som capaços de perdre-ho tot per posar una papereta a les urnes. Diuen que no volen fronteres aquells que posen tanques a Ceuta i Melilla sense cap pudor i  vulneren el compromís Europeu amb els refugiats.

2.       Van voler prohibir el Referèndum del 1-O perquè, segons ells, no oferia garanties i que part del poble català no es va poder expressar, però va ser el PP amb la passivitat del PSOE qui el va mutilar a cops de porra dels 16.000 policies ocupant les urnes; tancant col·legis i innumerables pàgines web; malmetent el sistema informàtic i la intervenció judicial amb amenaces a 700 alcaldes, líders d’associacions, professors i polítics catalans i la consigna als seus votants que no anessin a votar... Tot i així, van votar més de 2 milions de persones.

3.       Afirmen que els catalans vulnerem sistemàticament les lleis però, l’origen és un article sobre la unitat d’Espanya.  El Tribunal Internacional de la Haia, declara que ...”Quan hi ha contradicció d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona i declaren que, en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la llei la que determina la voluntat dels Ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.  Aquesta és la raó d’haver boicotejat el Referèndum, amb violència policial perquè la imatge d’incomplir la declaració Internacional els feia més mal que les porres policials. El PP i PSOE afirmen que la unitat és innegociable, però  

La “unió” quan és forçada, sense la voluntat dels que la integren, és dictadura.

4.       Creuen que els catalans ens porta “algú” amb la flauta màgica que ens condueix al precipici. Serà per això que, amb total impunitat, i amb el favor de la Justícia, han empresonat als “dos Jordis flautistes”. La qüestió és ni una paraula de voluntat negociadora amb els independents.

5.       Ens titllen de fer-nos els víctimes però no ens volen deixar marxar ni volen saber si son o no majoria. Una més de les seves contradiccions que, tot emparant-se amb el famós article 2 de la Constitució, boicotegen qualsevol iniciativa al respecte. Així, com si fos el Sant Grial, la l’article de la unió forçada, segons l’estat, està per sobre d’aquell que diu: “el poder emana del poble”...excepte del poble català que, per no voler, no volen si saber quanta gent catalana votaria la independència.

6.       Alguns propaguen la idea que gran part dels catalans volen la independència perquè estan ressentits amb els espanyols i que aquests també ho estan amb els catalans, però no, mal els pesi, les relacions son molt millor del que es pensen.

Les manifestacions pa-cí-fi-ques dels últims deu anys expressaven, no només la legítima voluntat d’autodeterminació sinó l’expressió de l’ indignació cap a la classe política, sobretot per la sistemàtica corrupció instaurada en les altes i mitges estances, la desfilada de corruptes de molts territoris i colors, els tripijocs entre els grans partits, inclòs els Pujol. la humiliació del mutilat Estatut d’Autonomia; el descrèdit de la nostra llengua i en memòria dels horrors històrics que ha patit el nostre país.

7.       Algú oblida que un parent del Rei actual d’Espanya, ara fa 300 anys, va prohibir la nostra llengua, va arrasar les nostres institucions i va cremar les nostres cases i un dictador que, durant 40 anys, va prohibir la nostra llengua i les Institucions catalanes.

8.       Creuen que estem adoctrinats els que adoctrinen i malmeten contra el poble català amb tòpics i demés clixés i els que pretenen una “unitat fictícia” per la força i la violència. En canvi, estem molt agraïts per les mobilitzacions i manifestacions de molta part dels espanyols que donen suport i que s’interessen per la nostra lluita.

9.       Encara hi ha restes d’imperialisme espanyol quan el PP al·lega que, gràcies a la democràcia actual, els catalans poden reivindicar,  denunciar, protestar, manifestar i negociar... Fins que arriba l’hora d’actuar. És llavors quan el PSOE, es treu la careta i mostra la cara de la intransigència deixant que faci la feina bruta el PP que, a cara descoberta, es nega a dialogar i a negar sistemàticament gran part de les demandes populars, les legals, com ho va ser l’Estatut d’Autonomia, també mutilat pel PP, com les legítimes, els fets violents en el Referèndum de l’u d’octubre. I tot en nom de la llei. La por els traeix.

10.     Ningú podrà negar la persistència del poble català emparada i recolzada per anys d’història i negada per molts. El que ningú podrà negar és l’evidència, en paraules de Pau Casals a les Nacions Unides, l’any 1972 ...“d’haver tingut el primer Parlament, molt abans que Anglaterra i fou al meu país on hi hagué Les primeres Nacions Unides, (segle  onzè) totes les autoritats de Catalunya es van reunir a Toluges (avui França i aleshores Catalunya) per parlar de la pau. Pau en el món, perquè els catalans d’aquell temps ja estaven contra la guerra, contra la inhumanitat de les guerres. Això és Catalunya”.

I, en pau volem marxar...o no... però, si alguna cosa hem après de tots aquest mesos, ha estat que la paraula democràcia no la dignifica qui utilitza la violència, la repressió, l’amenaça, la mentida, la corrupció i els artefactes judicials.

El senyor Junqueres i el senyora Puigdemón, hauran tingut algun parany legal en la seva reivindicació però tenen tot el meu reconeixement.

EL SANT GRIAL DE L’ARTICLE 2 DE LA CONSTITUCIÓ, PROVOCA DIVISIÓ.

Actualment estem intervinguts econòmicament, ocupats policialment, coaccionats per les amenaces al nostre teixit empresarial i empresonats per les idees i, tot això,  per no acollir-nos a la unitat forçada d’Espanya. Qüestió que s’hagués resolt amb un Referèndum pactat que, a molt segur, potser no hagués guanyat la Independència.

Però, PP, CT'S I  PSOE, no han volgut ni parlar-ne... deu ser que l’article 2 de la Constitució és el Sant Grial de l’Estat. I és per això que, ocultant aquesta raó, totes aquestes invasions les justifiquen amb subterfugis com ho és el fet de que el poble català s’hagi situat fora de la llei. Llavors, durant aquests set últims anys de manifestacions i expressions de voluntats i idees diferents, on érem els catalans, dins o fora de la llei? I, si estàvem dintre de la llei, perquè no només no se’ns ha tingut en compte sinó que hem estat burlats i menyspreats, sense que el Govern d’Espanya tingués un mínim de respecte a les veus i expressions al respecte?. 

Escriu  una ex votant  del PSC només en temps del Maragall.  El mal tractador sempre dóna la culpa  a la víctima i és així com actua el PSOE – PSC, per exemple,  que Sánchez no va ser President de l’Estat, per culpa de Podemos;  que l’Estatut no va tirar endavant (actualment laminat i passat per la pedra), per culpa del PP; que Rajoy engega el 155, per culpa de Puigdemón....

Fent un acte d’ingenuïtat diria: Només qui actua pot ser culpable dels seus actes. Per tant, si els caps dels socialistes no tenen mai la culpa de res serà que mai actuen i, miri, per a ser simples espectadors dels fets i decisions que prenen els demés, els hi paguem masses diners i tenen masses prebendes.

Fent un exercici de mala fe: Considero que el PSOE – PSC tenen una por que es ca..reguen. Per una banda, tenen a PODEMOS que, si la corruptela electoral no ho evita, els dominarà per l’esquerra i per raons quelcom més importants, com ho és la defensa dels drets i la defensa dels fonaments de la Democràcia. I per l’altra, tenen a la dreta que,  tot instal·lant-se en la repressió i la manca de diàleg, es poden endur una part important dels seus vots.

Em pregunto en què els deuen tenir collats el PP i Cts? En quin moment s’ha perdut el “no és no a Rajoy”?  De veritat que els Caps del PSOE –PSC els importa més la Unitat d’Espanya (encara que sigui forçada) que els drets dels ciutadans a pensar diferent fins el punt d’unir-se amb aquells que perpetuen la corrupció més escandalosa? I, si realment volen diàleg,  perquè durant tots aquests set anys de manifestacions massives i insatisfaccions repetidament expressades pel poble català, els han menystingut d’una manera flagrant?

Senyor Sánchez i companyia (sabem que encara que ara no surtin manifestacions d’altres poders del partit, son a l’ombra),  no està en joc la Unitat d’Espanya, està en joc la Democràcia i la història testimoniarà que el partit socialista tenia la clau per evitar el trencament i que, finalment es va decantar cap a la repressió i la nul·la voluntat de diàleg. 

EL SANT GRIAL DE L’ARTICLE 2 DE LA CONSTITUCIÓ PROVOCA DIVISIÓ.

ARTICLE 2 :La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles…

Escriu  una ex votant  del PSC només en temps del Maragall.  El mal tractador sempre dóna la culpa  a la víctima i és així com actua el PSOE – PSC, per exemple,  que Sánchez no va ser President de l’Estat, per culpa de Podemos;  que l’Estatut no va tirar endavant (actualment laminat i passat per la pedra), per culpa del PP; que Rajoy engega el 155, per culpa de Puigdemón....

Fent un acte de ingenuïtat diria: Només qui actua pot ser culpable dels seus actes. Per tant, si els caps dels socialistes no tenen mai la culpa de res serà que mai actuen i, miri, per a ser simples espectadors dels fets i decisions que prenen els demés, els hi paguem masses diners i tenen masses prebendes.

Fent un exercici de mala fe: Considero que el PSOE – PSC tenen una por que es ca..reguen. Per una banda, tenen a PODEMOS que, si la corruptela electoral no ho evita, els dominarà per l’esquerra i per raons quelcom més importants, com ho és la defensa dels drets i la defensa dels fonaments de la Democràcia. I per l’altra, tenen a la dreta que,  tot instal·lant-se en la repressió i la manca de diàleg, es poden endur una part important dels seus vots.

Em pregunto en què els deuen tenir collats el PP i Cts? En quin moment s’ha perdut el “no és no a Rajoy”?  De veritat que els Caps del PSOE –PSC els importa més la Unitat d’Espanya (encara que sigui forçada) que els drets dels ciutadans a pensar diferent fins el punt d’unir-se amb aquells que perpetuen la corrupció més escandalosa? I, si realment volen diàleg,  perquè durant tots aquests set anys de manifestacions massives i insatisfaccions repetidament expressades pel poble català, els han menystingut d’una manera flagrant?

Senyor Sánchez i companyia (sabem que encara que ara no surtin manifestacions d’altres poders del partit, son a l’ombra),  no està en joc la Unitat d’Espanya, està en joc la Democràcia i la història testimoniarà que el partit socialista tenia la clau per evitar el trencament i que, finalment es va decantar cap a la repressió i la nul·la voluntat de diàleg.

Actualment estem intervinguts econòmicament, ocupats policialment, coaccionats per les amenaces al nostre teixit empresarial i empresonats per les idees i, tot això,  per no acollir-nos a la unitat forçada d’Espanya. Qüestió que s’hagués resolt amb un Referèndum pactat que, a molt segur, potser no hagués guanyat la Independència.

Però, els Poders d’Espanya, inclòs el PSOE, no han volgut ni parlar-ne... deu ser que l’article 2 de la Constitució és el Sant Grial de l’Estat. I és per això que, ocultant aquesta raó, totes aquestes invasions les justifiquen amb subterfugis com ho és el fet de que el poble català s’hagi situat fora de la llei. Llavors, durant aquests set últims anys de manifestacions i expressions de voluntats i idees diferents, on érem els catalans, dins o fora de la llei? I, si estàvem dintre de la llei, perquè no només no se’ns ha tingut en compte sinó que hem estat burlats i menyspreats, sense que el Govern d’Espanya tingués un mínim de respecte a les veus i expressions al respecte?. 

ES LA HORA DE LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN